dimarts, 12 de desembre del 2017

VI Caminada solidària

El diumenge dia 17 de Desembre a les 10, us convidem a participar a l'escola per fer una caminada i col·laborar amb la MARATÓ de TV3. Quan arribem a l'escola menjarem xocolata amb coca.

Podeu fer la inscripció de 2 euros (és donaran íntegrament a la Marató) abans del 15 de Desembre a l'AMPA

Una publicación compartida de Escola Joan Rebull (Reus) (@ejoanrebull) el

dilluns, 11 de desembre del 2017

divendres, 1 de desembre del 2017

Activitat escolar per als dies 21 i 22 de desembre



"El dijous 21 de desembre és un dia inhàbil a efectes escolars, d'acord amb la normativa vigent relativa a la jornada electoral. Per tant, tots els centres educatius romandran tancats a efectes lectius i de qualsevol activitat extraescolar ordinària.
El divendres 22 de desembre, últim dia del trimestre, és un dia lectiu, d'acord amb el calendari escolar establert per al curs 2017-2018.

La Junta Electoral Central ha publicat un acord que conclou que en als centres educatius que són seu electoral no es pot realitzar cap altra activitat que no sigui pròpia del procés electoral."

Podeu trobar aquest text a aquest enllaç oficial del Departament d'Ensenyament


divendres, 24 de novembre del 2017

Santa Cecília

El passat dimecres 22 de novembre, vam celebrar Santa Cecília al pati.

Els/les alumnes percussionistes de l'escola juntament amb les mestres de música van organitzar una batucada per celebrar el dia de la Música, en honor a la seva patrona.

Les festes en comunitat posen de manifest el caràcter d'escola i de xerinol·la, acompanyats per la música com en d'altres ordres del dia que ens acompanya, ens acarona i deixa veure el millor color de les coses.

La música ens fa veure el punt d'harmonia, de festa i d'ordre, Santa Cecília ens acompanya.


Visca Sta. Cecília!

divendres, 3 de novembre del 2017

La castanyada a l'escola

Cada canvi d'estació comporta una transformació. La llum , la temperatura, l'estat anímic... tot canvia, sense canviar, i tot requereix d'una nova mirada.

El canvi d'hora, el sol que es posa més aviat, la fresqueta quan baixa i surt el sol... Tot són dinàmiques diferents, però que no ens deixen iguals a l'hora de fer festa gran a l'escola, les festes de la tradició de benvinguda a la tardor.

La castanyera que sempre ens visita puntual, les castanyes, les fulles seques, els fruits de la tardor, els panellets, la pintura, les magranes i codonys, els vestits de la por que ens arriben de més enllà, els cistells dels bolets, l'ajuda dels pares dels de sisè fent una magnífica tasca de cocció de castanyes, l'oloreta a benvinguda de la tardor, els balls de la tarda, la tradició que s'emmarca i vesteix d'escola per reviure i mudar...

El tret de sortida cap al Nadal ja ha sonat, i recorrerem a fons el camí treballant en totes les seves corbes.

No hi ha res que més ens agradi que fer rotllanes amb les classes, i deixar-les rodar, doncs mentre giren, el món és ben viu i el mirem i ens mira com passa, i la simbiosi ens recorda el record que deixem, el temps com fuig, les tasques de classe i les estacions que es renoven. I seguim fent escola, inexorablement, emmirallant-nos en la natura i la rialla dels més petits i creixent juntament amb els alumnes en tot tipus de possibles còmplices menestralies, fent-nos campana la faldilla i sempre ballant girant així.



dissabte, 23 de setembre del 2017

Festes de Misericòrdia 2017

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia ja les tenim aquí i a l'escola també ho hem celebrat. Com cada any, els alumnes de sisè han realitzat una petita cercavila al pati del centre amb els nanos i la mulassa. Els alumnes d'educació infantil també han fet una cercavila amb els elements.

Els elements festius tradicionals del Seguici ganxet és prou important pel coneixement i la tradició de la cultura popular. Des de les aules també el treballem.

Moltes gràcies a tots i als molts pares i mares que ens han ajudat,  per compartir la tarda amb nosaltres tot i el risc de pluja i visca les Festes de Misericòrdia

Us deixem amb un resum



dijous, 7 de setembre del 2017

Aprendre a aprendre



Gairebé amb tota certesa, molts dels que hem tingut la sort de passejar pel Camp de Mart de la capital francesa haureu pogut contemplar un monument inicialment efímer ,destinat temporalment a una exposició universal.
A l’alçada del primer pis del mateix, tot vorejant la Torre Eiffel ben a prop del Sena i ben visibles des del terra, amb lletres daurades de seixanta centímetres poden llegir-se a cada un dels quatre costats divuit noms de reconeguts científics dedicats a variades arts de la ciència. Setanta-dos noms entre els que destaquen Lavoiser, Perrier, Fresnel, Daguerre o Foucault ( que tan bé ens va explicar Umberto Eco ).
Amb tota probabilitat, qualsevol dels setanta-dos noms, durant la seva infància, van viure un mes de setembre, salvant les distàncies, com ho farem nosaltres. A poc a poc, tan grans com petits prenent el camí de la normalitat diària.
És el moment, el mes de setembre, de les preguntes, davant de multitud d’aspectes: renovo l’assegurança del pis ?, em convindria anar al gimnàs ?, ja m’està bé el supermercat on vaig regularment ?  A tot procurem treure-li una pregunta, una explicació coherent de per què fem el que fem ( per què, Neymar, per què ? ) .... excepte a l’escola.
En l’aire de les preguntes que realitzem, en el fons, en el rerefons, no deixa indiferent una verbalització d’un desig: anar a caçar bolets, fer esports, reformar el bany de casa... I normalment la pregunta es transforma en necessitat en forma de resposta i acabem materialitzant els desitjos. I no té res d’estrany, tot plegat.
En canvi, per l’escola, no hi ha la necessitat d’així sentir-ho, de preguntar-se el per què. De totes les maneres, ho fem igualment. L’escola, com l’arribada de la tardor, comença cada setembre, en forma inexorable.
 Abans d’ensenyar-los plàstica, matemàtiques o música cal que entre tots reflexionem i els hi fem entendre per a què serveix aprendre; que nens i nenes entenguin que l’escola no és un treball forçós, sinó que ens fa més forts.
A les vostres mans, pares i mares, i a la de tots, radica la necessitat d’aprendre abans d’aprendre dels vostres fills, per a comprendre el que fem a escola, i de la seva importància. En explicar-los i fer-los entendre, d’antuvi, en quin vaixell embarcarem, amb moments de sol i piscina i estones de temporal, on cal estrènyer ben fort les mans a tot allò que ens permeti agafar-nos.
L’escola és divertida, amb moments de tota mena. Ni és un lloc on deixar els fills perquè els cuidin o eduquin durant l’horari lectiu parental ni tampoc és el pati de boles que tenim davant l’escola en un establiment comercial.  Cal estructurar el cervell pas a pas amb regularitat en sociabilitat.
El coneixement és la pràctica. L’anglès ben entès i practicat no ens farà posar les cares que sovint fem, de grans, en qualsevol aeroport o hotel europeu quan ens pregunten i no entenem; quan la comunicació és un problema, el pitjor dels problemes. Les matemàtiques ens permetran estructurar el pensament davant la realitat que ens envolta, tossudament, on els números volen estar present per tot arreu. O la lògica i coneixement de l’ús responsable, cada cop més matiner, de les aplicacions informàtiques en xarxa. L’estudi de la història ens permetrà tenir més memòria que la Dory del Nemo, i saber que el pèndol ( no de Foucault en aquest cas ) de la història és tan cíclic com l´oblit del passat.
L’escola no és només un lloc on a secretaria s’imprimeixin títols, sinó també un apassionant viatge d’apassionats aprenentatges, disposats a ser descoberts, en sociabilitat i amb el reflex i companyia del mirall de Gised de la primera pel·lícula de Harry Potter.
La millor forma de triunfar en el terreny de les ciències és estimar-les. El millor aprenentatge abans de l’aprenentatge de les llengües és saber que des de la classe dels caragols fins l’estudi posterior de la filosofia a la ESO, la llengua serà la nostra targeta de presentació i comunicació amb el que ens envolta. I volem una bona relació.
És el moment d’aprendre abans d’aprendre. Per a aprendre el gust d’estimar el que estan a punt d’aprendre a escola i que servirà de punt de palanca, probablement, per a posteriors aprenentatges d’anys vinents.
Tot sovint els adults oblidem que, entre molts d’altres aspectes, l’escola comença per respondre les preguntes dels nens: per què el cel és blau ? Per què els elefants tenen trompa? Per què plou de dalt a baix i no al revés ? Per què he d’anar a escola ?
Tots volem resoldre els seus dubtes i cal que així sigui, doncs el coneixement parteix de la interrogació del que ens envolta. I així cal que sigui. Necessitem de l’escola de la confiança i idees clares. Confiança en els actors del sistema; confiança com a progenitors i la vostra tasca prèvia, feta des de la llar, per a poder arribar a la confiança dels alumnes en ells mateixos, amb les idees clares del que vindran a fer a l’escola. Ens esperen , enguany, moltes aventures intel·lectuals i personals que caldrà viure intensament, comprensivament.
Deia Victor Hugo que “l’educació és la família qui la té; l’ensenyament és l’estat qui el deu “.
Preneu el temps d’explicar-los per què van a escola. Que el punt de partida de la seva motivació i necessitat activa surti ja des de la porta de casa, per a poder-la fer créixer des de l’escola, encara més, fins a, qui sap, si a la propera torre Eiffel podrem tenir el plaer de llegir, d’aquí uns quants anys, amb motivació, esforç i molta tasca, el nom d’un rebullí o rebullina en lletres d’or.