dimecres, 10 de juliol de 2019

El Món de Oz és Rebullí

Avesats i enlluernats per la mostra teatral de fa un any per part de Rebullits Teatre, i encara paint la gran tasca feta enguany amb Charlie i la fàbrica de xocolata , rememorem l’obra  de Frank Baum i les seves savieses.

Una obra amb doble significat al seu dia ( i efectivament el tenia als Estats Units del 1900 ), però de la que encara podem gaudir a l’escola pel seu present històric en la forma d’entendre per a totes les edats que:

  • Dorothy fa casa seva allà on es troba. Sigui on sigui. L’escola és casa de tots, i la feina escolar ben entesa és el lloc on retrobar-nos.
  • No sempre les coses més evidents són veritat. Al final coneixem el màgic d’OZ i… descobrim que no sempre les coses són com ens imaginem. 
  • En un dels grans llibres clàssics de Ciceron, “sobre els deures”, a la primera part llibre primer, 64, llegim “ Però quant més difícil és , resulta més bonic...” No hi ha estona més bonica que quan es recull el fruit de la feina feta, a finals del mes de juny. La font de l’estímul, la font de naturalesa, és sàvia per si mateixa.
  • Tot primer pas és el més important en camins de colors. Serà el teu camí, la teva tria, i caldrà resoldre allò que se’ns presenti. Durant el camí, construïm aprenentatges. Sols. En petit grup. I cadascú és diferent. Uns arriben més lluny. Altres esperen el moment adequat, però sense l’esforç conjunt no ho haguéssim aconseguit.
  • Cada plana del llibre presenta un moment , un problema, una solució única, un “moment” únic que cal gaudir. Cada dia de curs ha estat especial. Experiències, sortides culturals, projecte de cinema, gegants,  nadals, ...conformen moltes i moltes coses que han composat les notes d’una melodia al damunt del pentagrama rebullí.
  • El gran debat dels personatges secundaris desferma la lluita entre saber si és millor tenir un cervell o un cor. L’espantaocells i el robot ( o home de llauna ) no acabaran de trobar mai la solució al problema fins al final, quan entenguin que no només el cervell ens guia, sinó que també ens acompanya el cor. Pensar millor i augmentar la sensibilitat són dos trets compatibles i combinables. Matemàtiques, llengües i ciències són prou importants. Però la seva combinació artística, nodrida d’idiomes i en forma musical i de valors, al punt de destreses digitals,  afegiran uns complements al que ja resulta important i que no deixarà res indiferent.
  • El lleó forma part del que moltes vegades oblidem:  que la part més forta ja radica en nosaltres per a poder afrontar qualsevol situació, només cal que la valorem i fem sortir. Els lleons i les lleones més importants a l’hora del pati han estat aquells i aquelles que en lloc de brandir el seu crit han dedicat l’estona a participar en els nous jocs de pati de l’ampa, han ajudat als altres sense mirar temps i edat i han descobert també l’aprenentatge a través del joc, i especialment en “l’esport de risc” dels dimecres sense pilota.
  • Dorothy no tenia necessitat de cap sabata de color, ni de l’ajuda de cap màgic. Les respostes ja les tenia, només li calia trobar-les. El talent el conformem en la calma i el caràcter en la tempesta. Només ens cal trobar els ports entre núvols.
  • Els nostres amics són els que més ens ajuden i sempre ens caldrà agrair-los la seva tasca.  Aristòtil ja deia que som allò que fem repetidament, perquè ens movem per costums. L'excel·lència, llavors, no és un acte, sinó un hàbit, un valor.
  • El més important no són les coses que ens passen, sinó el que fem amb les coses que ens passen.

I així ens ha “passat” un altre curs escolar, entre Dorothy, sabates vermelles, camins daurats i molts aprenentatges. I diem “un altre” no com referint-nos a la pedra de Sísif que costa de pujar i torna a rodolar de nou fins al començament, desfent tota esperança, sinó com a esforç sumatiu en el compromís formatiu integral dels vostres fills i les vostres filles en una educació fonamental i fonamentada en les necessitats del segle XXI. I amb la idea que els que enguany emprenen altres camins sàpiguen sempre i recordin els primers camins rebullins i com els van recórrer. Tota mena de sort als que ens deixen enguany i benvinguda particular als que venen a compartir amb nosaltres noves vivències a partir del setembre.

Torna a ser moment d'orxates i novel·les. Abundoses.  I de recordar que no resulta tan important començar a llegir als 4 anys ( que ho pot ser ) , com que ho seguim fent als 40. I donar exemple a la quitxalla de casa amb variada literatura estival.


Bones, merescudes i guanyades vacances !!

divendres, 21 de juny de 2019

L'hora dels adéus

Fidels a la cita del darrer dia de curs, cap al final del matí arribava el moment de dir adéu als de sisè. De mans dels seus fillols, un any més, els vam dir adéu, desitjant-los la millor de les sorts a l'institut.

Per a tots, molta sort i bon estiu!! #somjoanrebull










dimecres, 15 de maig de 2019

El GEGANTÓ DEL JOAN PETIT visita la nostra escola

Els alumnes de sisè són els encarregats de presentar-nos  el JOAN PETIT NENS AMB CÀNCER, una festa-torneig on 400 famílies de tot Catalunya aniran al Reus Deportiu el dissabte 1 de juny per a celebrar la 19a edició.
En tots els actes que es realitzin, abans i després del dia de la festa-torneig es recaptaran fons que es destinaran íntegrament a la RECERCA EN ONCOLOGIA PEDIÀTRICA.

Moltes gràcies!