Aprendre a aprendre

Les nits d’estiu acostumen a ser molt clares. La lluna deixa veure prou bé les ombres de la realitat. Fins i tot es poden diferenciar , tot mirant al cel, els llums en forma de pampallugues que creuen la foscor, en moviment. Són avions que transporten somnis, d’anada o tornada a una destinació i que delaten el seu moviment damunt una tela negra estelada.

Està permès somiar a tothom que ocupa una butaca d’aquell aparell. En coses passades o que vindran.
Poc importa, a la vegada, de quins somnis es tracti en cada cas. Tots són importants i rellevants en passat o futur. La cerca continuada del que creiem i pensem es repeteix diferents cops l’any en diferents moments, sempre en moviment. En recerca del que ens pugui satisfer.

Expliquen que Sòcrates es va posar a fer un assaig amb la seva flauta, tot esperant beure la cicuta per la seva condemna a mort, fruit del judici per tres càrrecs. Un alumne li va preguntar per què feia això en els seus darrers moments. El filòsof li va respondre que volia marxar d’aquest món sabent tocar la flauta. L’estima al coneixement no té fronteres. Tota necessitat d’aprendre neix en la necessitat de l’estimació a algú o a quelcom. L’escola d’Atenes reflecteix l’amor al coneixement sense fronteres, més enllà de l’utilitarisme dominant. Ser l’amo d’una possessió és quelcom preuat, però ningú , malauradament, considera com a bé preuat contemplar somnis en forma de pampalluga al cel de l’estiu, escoltar en silenci als Beatles o llegir un llibre clàssic, per ser elements no quantificables, i per tant, es consideren generalment buits de valor. Fins i tot en alguna entrevista a la premsa del cor, o programes televisius hem hagut de sorprendre’ns en els darrers temps llegint o veient com l’entrevistat o entrevistada ha presumit de no haver llegit un sol llibre en els darrers anys.

Existeixen moltes aficions, improductives, que precisament ens poden donar bona mostra de la diferència entre el principal i accessori. La cultura, definida com a “allò que ens queda després d’oblidar el que vam aprendre”  per part del novel·lista André Maurois no es pot sotmetre a obligacions, reptes i parets d’escola, ha de formar part d’un tot més gran. La necessitat de trobar sempre una utilitat al coneixement està en contra del coneixement mateix com a camí, estima de saber i cerca.

David Foster va pronunciar un discurs de graduació al KenyonCollege, als Estats Units, al 2005, on explicava en una breu història:
“ Havia una vegada dos peixets jovenets que anaven nedant i es van trobar, de casualitat, amb un peix més vell que nedava en direcció contrària. El peix més gran els va saludar amb el cap i els va dir:   “ bon dia nois, com està l’aigua ?” Els dos peixets jovenets van seguir nedant una mica, fins que després d’una petita estona un d’ells va mirar l’altre i li va preguntar: “ I què és l’aigua ?”

El sentit immediat de resolució que volem imprimir a tot el que portem a terme ( el whatsapp, les compres – “ho vull, ho tinc” - , converses...) no és més que el reflex del fet que les realitats més òbvies, més importants són sovint les que més costa veure i les més complicades d’explicar.Com a peixets jovenets no sabem reconèixer l’aigua on ens movem. Per obvi que sembli. No disposem de consciència de pensament que el saber, el coneixement i cultura constitueixen el líquid, la base sobre  els que la democràcia, la llibertat, els valors i la tolerància poden experimentar un gran desenvolupament.

Des de l’escola volem continuar un curs escolar més oferint molta aigua, tanta com calgui. Inundar passadissos, mitjans virtuals, aules, pissarres, converses,quaderns i agendes amb aigua, doncs encara que dubtem de la conveniència de continuar donant capes de vernís, insistint amb paciència sobre la utilitat de determinats ensenyaments , el servei de l’escola, la voluntat de ser corretja de transmissió cultural , ètica i estètica i la seguretat que treballem, com a comunitat educativa en projectes a llarg termini en el millor, més estimat i més important projecte de la vostra vida ( els vostres fills i filles ), serà la fita escolar més gran de la comunitat rebullina i el més gran dels nostres neguits com a docents

Terços amunt,  “Be water, my friend” i endavant les atxes.
Que tinguem un bon i rebullí  curs escolar 2018-2019

Reunió pares de P3

Informem que aquest dijous dia 12 de juliol, es durà a terme la reunió informativa per a pares nous de P3 que entren durant el curs 2018-2019.

La reunió serà a les 16h. al teatre.

Us hi esperem!

La travessia

El mes de setembre va partir el vaixell, de bon port. A dalt tot estava preparat. Tot ho teníem disposat per al més llarg, complicat i il·lusionador trajecte a un nou destí. Salpàvem i vam deixar anar amarres amb cabassos plens de bones intencions, gomes per estrenar i agendes per omplir.

A la recerca del llarg viatge, ple de perills, proves, fitxes, sortides, tallers i cavalls de Troia que ens farien veure festes allà on només podien haver enganys de fusta  ens vam enfocar amb els millors llapis, retoladors i murals.

I ja en alta mar, Poseidó  ha estat vigilant la bona travessia i no ha estat cap entrebanc . Ni tan sols quan tot s’ha complicat més a finals de cada trimestre, quan tot d’una el temps va caure de les mans com la sorra, i quedava tant per fer. El pensament de creure que és el camí el que cal aprofitar, amb la vista posada al final, però gaudint el present de cada dia, ens ha fet viure amb més intensitat tot l’any escolar.

Cada viatge deixa més clar que la inversió que portem a terme és la millor de totes. Quan ens havíem acostumat a disposar d’uns estudis, quan semblava que ja sabíem localitzar l’óssa major i gairebé orientar-nos i aplicar els coneixements apresos, a poc a poc han vingut de nous, noves vivències i mirades amb la necessitat de reciclar-se per a  crear nous nusos amb els que lligar-se al pal de la nau quan sonen nous cants de sirena des de les illes que es voregen durant el trajecte.

I es conreen amistats, es descobreixen nous racons al vaixell, la tripulació crea converses impossibles, es relata tot al quadern de bitàcola, amb nom casteller de “tres de nou” i recollim instantànies compartides i constàncies electròniques textuals i , sobretot, seguim fent camí tot i les dificultats i vicissituds, no poques,  que es presentin. Als dies de tempesta i visites al món de Hades han seguit dies de calma, i el conjunt també ha estat favorable. I cada dia hem fet camí. I l’hem gaudit amb rialles i esforç.

Les adversitats formen part també del viatge. I han de ser superades amb assoliments, perquè en els seus atzars resideix el mateix esperit de l’aprenentatge. La metàfora de l’ itinerari fa explícita la sort dels viatgers, dels mariners i del destí, on Telèmacs i Penèlops esperen pacients l’arribada d’Ulises. I per nosaltres tots i totes han estat herois i heroïnes doncs no hi ha travessia petita ni viatge sense circumstàncies, plens de somnis, creixement personal i jocs i reptes per resoldre.

Viure cada hora amb ganes, cada lliçó amb optimisme, cada fitxa amb superació, cada prova amb rigor ha fet del viatge un creuer, no una Odissea . Veient sempre la part positiva que totes les coses tenen, arribant a port i fent balanç podrem mirar enrere i sentir-nos satisfets i orgulloses de tot el navegat: castanyada, nadal, carnestoltes, setmana cultural del circ, pastorets, poemes, lectures en veu alta, noves metes…. El fet, fet està i no tindrem ocasió de repetir, sinó de millorar-lo en altres viatges , irrepetibles, irrenunciables, i pensar que cal gaudir-los i viure’ls, com si fos el primer cop.

A port han quedat també mariners i marineres, que agafaran aviat un altre vaixell més gran, i emprendran noves rutes, i navegaran sota els mateixos estels amb iguals ganes, amb més experiència. I d’altres pujaran al setembre al vaixell, amb les lògiques temences de novells.

És moment ara de restar a port, i degustar a la taverna i la platja bones orxates, i desar que passi el temps, camini el sol ben amunt i es restaurin els pals ,veles i nusos en companyia de bons llibres  llunyans a qualsevol tema mariner i que ens omplin el gust de noves aventures. Caldrà posar-nos el barret d’Indiana Jones només per a protegir-nos del sol, no per noves cerques.

I si sense presses hem gaudit el camí, igual farem sobre terra, fins al dia de partir,novament, al setembre.

Bones, merescudes i guanyades vacances !!

L'hora dels adéus

Fidels a la cita del darrer dia de curs, cap al final del matí arribava el moment de dir adéu als de sisè. De mans dels seus fillols, un any més, els vam dir adéu, desitjant-los la millor de les sorts a l'institut. Com no podia ser d'altra forma, matí d'ulls humits i números musicals al pati, on fins el sol va voler demostrar la seva estima als que marxaven, en forma d'energia positiva. Que vagi molt bé a l'institut !!

Revista 3 de 9

Lliurament butlletins de notes

Benvolguts pares,

Us informem que els informes d'Infantil seran entregats per les tutores als alumnes el dia 22 de juny.
Igualment us informem que els butlletins de notes de Primària els lliurarem el dia 28 de juny de 12:00h a 13:00h a l'aula.

Graduació de sisè

Sou el millor record, sou la millor esperança de futur.

El dilluns dia 4 de juny , per la tarda, es va celebrar l'acte de graduació dels alumnes de sisè.
En forma molt emotiva van tenir lloc els parlaments: dos de gran alçada al moment, com correspon, i un tercer que...



Va seguir el visionat d'un vídeo resum amb les fites més important del cicle i de tot el pas dels alumnes pel centre . Finalitzant-se amb un bitllet d'avió..., i una caixa de kleenex, per si de cas...


Vam finalitzar, com és costum, amb el repartiment d'orles i un berenar al pati dels menuts. El teatre del centre es va omplir, com mai, per a no perdre's ningú el detall de l'esdeveniment, preparat amb cura i discreció per tal de donar una sorpresa als alumnes que finalitzen estudis de primària enguany. Les cares ho deien tot.

És una forma emotiva de comiat als alumnes que durant nou anys han estat dins de la família de "rebullins" ( com ens auto-anomenen col·loquialment ), organitzada pels propis pares i mares delegats i delegades de les tres classes.



Donem les gràcies a tothom que va col·laborar en el fet que fos una tarda de moltes emocions i rememoracions, convertint-la en un record excepcional que perdurà en el temps i la memòria. Una gran cita per un gran moment de comiat.

Us desem aquí una carpeta compartida amb totes les fotos que va fer el Carles ( "papafotos"), per a descarregar aquelles més emotives.