divendres, 30 de juny del 2017

És temps de collites

Diu un proverbi japonès que el que parla sembra i el que escolta recull. Després de molts mesos on el procés de comunicació a les aules ha esdevingut norma, el curs escolar ens ha arribat al final.

És temps de collita, el moment de fer recull d’un intens esforç dedicat amb passió cada dia en poder avançar en la formació humana i curricular, en el llenguatge i en els costums, en els valors i en el càlcul.

Un temps de collita que va iniciar-se a mitjans de setembre amb les il·lusions posades en saber com funcionaria el curs, quins serien els nous companys , i tan aviat va arribar com tan aviat ha conegut el seu final. Temps després d’un hivern suau, d’una primavera amb poca pluja i un estiu que ha esclatat de ple abans d’hora abraçant-nos fins fer-nos suar de valent els darrers dies, aquest any hi ha una bona collita. Només calia donar una volta per passadissos i classes, per veure que les espigues són llargues, espesses, amb la canya ben alta i gruixuda i que no hi ha masses d’ajagudes ni malmeses.

La campanya ha estat bona, i han estat dies finals de molt de treball, de passar calor, de desitjar que la màquina no fallés al darrer moment, el de la collita.  Segurament ni tot serà perfecte, ni tot haurà funcionat com ens pensàvem en un principi. Però serà cert i realitat que haurem posat les ganes i eines en arribar al millor de cada un dels papers de l’auca i fer realitat el poder avançar.

El llarg camí dels objectius s’ha anat valorant durant el procés. L’esforç implica aprenentatge i creixement: maduració, constància, confiança, motivació, descoberta de les possibilitats d’un mateix, fomentant l’autonomia, l’autoestima i les capacitats de tornar a començar. I no implica sempre aconseguir l’objectiu, sinó que cal educar també per acceptar el fet de no arribar a les fites proposades; també és un aprenentatge emocional.

No és temps total de desconnexió, sinó de relaxació; no és temps de desinformació sinó d’aprofundiment. El culte de la immediatesa fa confondre el temps i la casualitat.  Cal que els pares prenguin, més que mai, el paper, en tots els seus sentits, per a saber orientar en allò que funciona i que no, dins de la calma estival.

Als que heu marxat a l’institut, sou el millor record, la millor esperança i no cal perdre de vista el somni amb el que vau començar. I als que arribareu en un tres i no res, aneu preparant la maleta, que en breu començarem el viatge.

Mentre tot passa, entre orxata i orxata, gaudim de la collita, descansem per a prendre força, llegim per a no perdre el ritme i aprofitem de les merescudes i guanyades vacances, tot fent collita.


dissabte, 17 de juny del 2017

Graduació de sisè

El divendres dia 16 de juny , per la tarda, es va celebrar l'acte de graduació dels alumnes de sisè. En forma molt emotiva van tenir lloc els parlaments, el visionat d'un vídeo resum amb les fites més important del cicle i de tot el pas dels alumnes pel centre . Vam finalitzar, com és costum, amb el repartiment d'orles i un berenar al pati dels menuts. El teatre del centre es va omplir, com mai, per a no perdre's ningú el detall de l'esdeveniment, preparat amb cura i discreció per tal de donar una sorpresa als alumnes que finalitzen estudis de primària enguany. És una forma emotiva de comiat als alumnes que durant nou anys han estat dins de la família de "rebullins" ( com ens auto-anomenen col·loquialment ), organitzada pels propis pares delegats i delegades de les tres classes.

Donem les gràcies a tothom que va col·laborar en el fet que fos una tarda de moltes emocions i rememoracions, convertint-la en un record excepcional que perdurà en el temps i la memòria.




divendres, 16 de juny del 2017

Ja la tenim aquí, la revista tres de nou

Ja tenim aquí , fidel a la seva cita anual, la revista "Tres de nou".

Una mostra, juntament amb aquest propi blog, i molts més d'altres elements, de la tasca anual escolar que venim fent, des de l'escola, tota la comunitat educativa.

Compartir el que fem dia a dia és tasca ben complicada, sobretot pel gran volum de treballs, concursos, participacions i recopilacions que es mouen a diari, lògicament, en una escola de les nostres característiques. Però tot i així, el Tres de nou del Joan Rebull segueix puntual a la seva cita del juny. El número 30 ja. No ens resistim a mostrar en format revista, però avui mateix ja la teniu en format digital. Festes escolars, premis escolars, projecte transversal "Reus, tradició i cultura", setmana cultural, mostres de teatre.... A qui ens toca una mica fer de notaris de l'actualitat escolar al centre prou sabem de les grans tasques que dia dia es fan i es desfan, fent rotllana comunitària. Un any més , des del "Tres de nou" hem volgut posar de manifest, tot els mestres, transversalment, allò de:


 "L'ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor "
 Howard G. Hendricks

dijous, 8 de juny del 2017

Reus, tradició i cultura



Clica sobre la imatge per veure més fotos

Una escola, una ciutat, un poble, és un entorn físic, un edifici,  però també ho és tota la comunitat que composa la seva població. Fins i tot ho és tot allò que traspassa, murs enllà, en espais físics i virtuals. Per a la bona convivència, comoditat i bones referències de la comunitat és bo satisfer les necessitats bàsiques.

Però també cal tenir les referències, els senyals d'individualitat, recordar les arrels als orígens, allà on ens considerem part intrínseca de quelcom que ve de lluny i que cal que es mantingui al llarg del temps, perquè ho considerem molt nostre i necessitem que es mantingui per als que vinguin després i es puguin sentir també part d'un lloc, d'una ciutat, d'una escola. On viuen els nostres avantpassats, que també varen lluitar al seu dia per a conservar la identitat i arrels.

Espriu deia que “no nomes hem de fer memòria per a no perdre la identitat, sinó també per a poder respondre a la pregunta, què volem ser?

I posats en aquestes qüestions, no menys importants,  hem dedicat tota la setmana cultural a donar pistes a respondre sobre la mateixa. I divendres dia 2 de juny , per la tarda, vam representar molts dels símbols culturals de la nostra ciutat, i elements referencials i semiòtics de la nostra escola en forma de balls i bestiari, per recordar la nostra identitat passada, fer-la present i preguntar-nos què volem ser i què volem fer amb ella quan siguem grans.

Igualment cal donar les gràcies a tothom que l'ha fet possible.