divendres, 9 de setembre de 2016

Tornem a escola.

Dilluns dia 12 l’escola arrenca de nou. Mestres, alumnes i la totalitat de la comunitat educativa emprendrem de nou el camí a l’escola. Aquest retorn és un punt d’inflexió on realment comença l’any , escolar, i la totalitat de desitjos i ganes entren en funcionament. Encara que el calendari marqui el novè mes de l’any, ara és realment quan comença l’any “escolar”.

I amb el començament tots els dubtes s’esvairan, en saber com es portaran a terme les matèries, si aquell company seguirà amb nosaltres o quins canvis esdevindran.  La novetat també és un aprenentatge que caldrà satisfer i reconduir. Madurar i fer-se gran també és canviar.

Llegir, escriure, comptar i pensar: vet aquí algunes de les idees bàsiques de la primària ( entre d’altres ). Llegir, per a desxifrar allò que ens volen dir els textos, per a captar els matisos, per a gaudir d’idees d’altres moments. Escriure, per a argumentar, descriure i expressar-nos. Comptar, per a l’adquisició de coneixements matemàtics sòlids i bàsics, sense oblidar l’etimologia llatina del terme “computare”, que va esdevenir en la “computadora” anglesa, ara ordinador. Pensar, com a darrera finalitat, donar sentit al món que ens envolta i com ens integrem i interrelacionem amb ell, amb el coneixement històric, geogràfic, científic i artístic. Sempre, amb i en l’edat corresponent.

Aquest any ens proposem, a la vegada, tot el claustre, demanar-vos col•laboració als pares en un gran repte. Cal que transmetem, sense cap gènere de dubtes, la idea que tan sols és possible assolir un determinat fi, de l'ordre que sigui, mitjançant l'esforç, i que tan sols aquells que realment insisteixen i són constants en el temps, que conreen una virtut que s'anomenava tenacitat, poden assolir els seus objectius. La cultura de l’esforç. Aquesta tesi no tan sols val per a la vida intel•lectual o per l’escola primària, sinó, com sabem per experiència mestres i pares, per a la vida social, professional i esportiva. Tan sols qui s'esforça a desenvolupar unes determinades habilitats mentals, socials, professionals o esportives, pot, finalment, aconseguir expressar-les i gaudir-les correctament  amb posterioritat.

 S'ha instaurat la falsa idea que les fites es poden assolir sense esforç; que es poden aprendre nous conceptes i noves llengües sense haver de patir, que és possible mantenir una amistat en el temps sense fer cap esforç o que és possible acabar una determinada cursa atlètica sense sacrifici ( “lo quiero, lo tengo”, com diu un anunci de les targetes “Visa” ). Aquesta idea és tan estèril com absurda, però d'una manera indirecta s'expressa per múltiples mitjans i és el resum , en forma concentrada, d'una taca d'oli en augment.  La sort no posa a cadascú al lloc que li pertoca.  L’esforç, a mig i llarg termini, si.

Aquí estem en el moment on tot el ventall de possibilitats resta obert. I la tasca caldrà treballar-la a diari, en una constant paciència escolar , amb el desig de canviar les coses per a que funcionin millor en tots els aspectes, la saviesa dels que sabem que els canvis no poden ser improvisats i un curs acadèmic per endavant per a madurar com a persones i construir el propi temps. Ens proposem com a objectius generals assegurar a tota la comunitat educativa del Joan Rebull un futur educatiu anual a l’alçada de les nostres esperances i amb seguretat posarem, tots, el millor de nosaltres en fer-ho realitat.



Cap comentari:

Publica un comentari