No volem deixar passar l'ocasió de compartir aquesta tasca i mostrar el nostre agraïment per una gran estona escoltant un relat divertit i imaginatiu .
CONGRÉS A HAWAII
Era un dia una mica calorós de Sant Jordi.... els nens i les nenes de sisè que eren els mes treballadors no només de l’escola, sinó de Reus o inclús del món mundial, estaven aprofitant que els mestres encara no havien arribat per avançar els deures de l’endemà silenciosament....
Vols dir????? l’Any passat ja et vas equivocar en aquest punt.
Aiiiii si disculpes se m’ha trespapelat el conte, tornem a començar:
Era un dia una mica calorós de Sant Jordi.... els nens i les nenes de sisè aprofitaven l’absència dels seus profes per llençar-se l’esborrador pel cap, mentre els altres jugaven a futbol saltant per les taules de la classe.
Això ja és una altre cosa....més realista, perquè enganyar-nos....
Amb tot això que va arribar a la classe la Maria Henar una mica atrafegada, carregada de carpetetes i dossiers de Directora General, acompanyada per la Pili, la Isabel i el Jordi, es va fer un silenci sepulcral, la presència de la Directora sempre imposa, llavors tots els nens de sisè, com angelets caiguts del cel, van callar i seure amb aquella carona de no haver trencat mai un plat.
La Directora els va explicar que necessitava la seva ajuda:
- Nois, necessitem que ens ajudeu..... hem rebut una carta d’ensenyament on ens demanen que escollim la millor activitat del curs, i he pensat, que només els responsables de sisè ens podien ajudar, és a dir, hem de fer un repàs de tot allò que hem fet durant l’any i escollim aquell projecte que més ens ha agradat , disfrutat i après, per tal que aquell que quedi seleccionat el presentarem al I Congrés de la Hight School de Hawaii i el grup guanyador marxa a Hawaii.
- Així que ens demanes ajuda ehhhhh Maria Henar???- va dir el Pau- va.... faré de delegat de les tres classes....vols ajuda...mmmmm espera que m’ho penso.... OK! t’ajudem.
Així que una vegada decidit, els nois es van posar a treballar, primer van mirar d’organitzar-se en 3 equips de treball.,que no coincidirien amb les classes, quina mania en barrejar-nos, i així es repartien les activitats. El primer dels equips es diria “ Els hoy no me puedo levantar”, aquest equip, era característic perque sempre arribava tard a les reunions, tenien una son... i a primera hora, no se'ls hi podia demanar res ....., el seu lloc de treball era l’aula de professors de l’escola, concretament, davant de la màquina de cafè, sort que la capitana era la Pili, i que de tan en tan feia un crit per espavilar i despertar al personal.
El segon grup, eren els anomenats “ Avui no tinc deures”,aquest grup era característic per que sempre anaven amb l’agenda a la mà, mostrant i jurant per snoopy que aquell dia no tenien deures i per tan... podien fer el que els hi donés la gana..... llàstima que la seva capitana, la Isabel, sovint els esperava amb un boli a la mà per repassar.... aixxx i sempre els hi trobava alguna cosa. El seu lloc de treball era el pati de l’escola, com ja no tenien deures....
I en tercer lloc, els anomenats «Els jo no he sigut» , aquest grup era característic per que sempre anava amb les mans en alt dient, que fos el que fos, no tenien cap responsabilitat sobre el que havia passat.... estaven capitanejats pel Jordi que els vigilava s'aprop amb el seu olfacte de Micky Mouse, el seu lloc de treball, era el despatx de la director,a on es passaven hores explicant el què havia passat i que evidentment que ells no havien sigut, faltaria més.
Formats els tres grups, cadescún havia de fer un repàs sobre alguna de les activitats que havia fet al llarg del curs a l’escola.
Van començar, davant de la màquina de cafè , els «Hoy no me puedo levantar».
La Pili que ja portava Bikini i playeras per anar a Hawaii, va començar a recordar-los alguna de les activitats que els nens havien fet:
- A veure nens – va dir la Pili – farem un recordatori de alguna de les activitats que més ens han agradat, recordeu les Mines de Bellmunt?
- Aiiiii mare meva - van dir David - que ja comencem.
- Que quan la Pili fa recordatoris... – deia l’Abla - s'enrotlla ......i jo sense un cafè no ho aguanto.
- Ja veureu – a dir la Karen - com començarem parlant de mines i acabarem parlant de com es fa una truita.
- Madreeeeeeeeeeeeeeeee que la Pili ens la lia.. – va dir Denís- un altre cafè please !!!.
Els nens van fer cara de circumstàncies i com no podia ser d’altre manera, i es van posar a recordar plegats l’excursió a les Mines de Bellmunt.
- No hauria dit mai que en aquell petit municipi del Priorat hi havia tant per veure....- va dir el Sohail
- I tant – va dir la l’Alesia - la xulíssima visita a la mina... no es deia Eugènia.
- Sobretot de quan vam fer el taller de buscar minerals – deia la Mireia-.
- I quan ens van explicar com els extreien – deia Joan -els seus components, com el plom..
- També com vivien els miners- recordava el Daniel
- Si – va dir el Rafael- quina vida més dura, casi com la nostre.....
- Claro - es va colar la Isa- amb el comodons que són els senyoritossss de sisè...
- Isa- va dir la Lucia - aquest no és el teu grup
-Val.. - va replicar – me callo un rato, però és que hem costa molt....
- Jo nens -Interrompia la Pili- recordo l’excursió a les mines com una de les excursions més flipants que he fet......ohhh qui hi pogués tornar .... per cert us he explicat mai com es fa una truita????
-Noooooooo per favor.... no cal – van contestar ràpidament la Lola
- Si voleu us ho explico en un momentet- insistia ella- Bé, deixaré el misteri de la truita per una mica més endavant .... així mantinc la intriga i aneu rumiant...va una pista: ous
- Menys mal- va sospirar el Pablo- ous i truita??? no ho hauria dit mai.
I van continuar recordant tot allò que havien fet durant el curs.
-Oooohhhh - va anar rumiant la Tània Estevez – recordeu el taller d'òpera al teatre Bartrina?
- Siii- deia el Gerard Barker – i com vam riure imitant-los quan van acabar...
- Com vam riureeeee- somreia Youssef- jo ho vaig trobar molt interessant
- Nens- deia la Pili – us he dit mai que abans de ser mestre volia ser Soprano????
- Pili, jo penso que tu com a cantant, has de ser molt bona... molt...però molt- va dir la Laura Baró
- Pilota!!!! - va dir la Vanessa
-Pilota no, el següent …. – va dir el Blai –
-Necessito un cafè doble.- va dir el Segi Prieto.
-Siii que serviria de Soprano ho sé.... i m’encanta- es va emocionar la Pili.
Amb tot això es van animar a continuar repassant,
- Aiiiii per a mi, la millor de les activitats, els Pastorets !! ho vam fer genial – va dir l’Adrià Oliete.
- Siii quina emoció quan vam fer els repartiments de papers, els assajos – deia la Júlia Barriach.
- El dia de l’estrena va sortir rodó- deia l’Eric
- I tan rodó - a dir Jordi Baró - jo vaig berenar entrepà i tot a l’escenari
- Menys mal que us vam posar el turbo perquè estàveu empanats- digué una veu
- Isaaaaaaaa al teu gruppp - replicà Tània Martil.
- Aixxxxx no hem puc aguantar- es mossegava la llengua la Isa.
Un cop repassades les activitats els “hoy no me puedo levantar” es van quedar a la sala de profes fent una migdiada mentre reflexionaven.
Llavors els « Avui no tinc deures » van començar el seu debat intern, que ara està molt de moda.
- A veure nens- deia la Isa- que no tinc tot el dia, que una chica estupenda com jo ,com us podeu imaginar ....tinc coses a fer, a veure or ga nit za ció.
- Bé.... doncs ja ens podem anar posant d’acord – deia la Laura Alcón – pq sino la Isa ens posa tres exàmens sorpresa i és queda més ample que ningú.
- Això rai ! - va dir el Biel – per mi, és pitjor quan la Isa fa allò de : Re ca pi tu lem.
- Joooo RECAPITULEM... si no ho dic mai !!!, a veure nens..... espavileu perque hem de guanyar el concurs , que jo ja m’he demanat festa a la Maria Henar per marxar deu dies a Hawaii i hem preocupa ....que la Pili se’m copi el Bikini, que ja la coneixem- deia la Isa amb el seu collaret de flors .
- A mi – va dir la Mariona- hem va agradar molt el taller dels rentadors.
- Sii va ser molt interessant veure en primera persona com rentaven fa més de 100 anys- va dir l’Andrea
- Hauria estat més interessant veure els homes rentat i no les dones- reivindicava la Bianca
- Us recordeu del Joan??? el pare de família encarregat de la fàbrica del vapor vell??que ens ho explicava tot fent teatre - va dir la Clara estirada amb el cóccis trencat.
- Siii i la desigualtat entre homes i dones?- va dir la Clàudia Miró
- Doncs si quina injustícia per les dones d’aquella època- replicà l’Esther.
- Teniu tota la raó del món!! sort que no ens cansem de lluitar pels nostres drets- deia emocionada la la Paula Batalla.
- I nosaltres us ajudarem- va dir el Javier
- M’estic emocionant- deia la Isa plorant...- Aiiixxx no hem puc aguantar..... RECAPITULEM...... per favor.
-Pesadaaaaa – deia de pensament Hadi
- Alguna cosa a dir Hadi ?? - preguntà la Isa
- Nooooo Isaaa recapitulem recapitulem faltaria més!!! - va dir el Hadi
Entre emocions van recapitular i tots descansats van continuar...
- Doncs jo recordo amb molta emoció el Carnaval d’aquest any.- digué el Pol Martinez
- Sii... hem va encantar ser una mandona!!! i donar ordre als peques del Carnestoltes – va dir l’Helena
- Mandona???? quin me llama .... - deia la Isa
-Ningú... – recordava Carla -doncs per mi el millor, l'exhibició de acro-esport.
- Sii el carnaval a l’escola sempre ha sigut molt especial- digué el Guillem
- Jo – recordava la Isa -quan vaig veure els meus pollitos al mig de la pista fent de saltimbanquis, hem vaig emocionar.
- Isa no érem saltimbanquis érem acròbates - va dir la Judit
La Isa es girà i amb aquella mirada de Isabel Pecino i digué:
- Saltimbanquis o examen de mates demà – va dir en plan xula xula...
- Es clar Isa, es clar – va aclarir ràpidament el Xavi - saltimbanquis , dels saltimbanquis de tota la vida.
Tots van acabar rient i la Isa més que satisfeta convençuda que tenia raó, amb tot això que se sent una veueta:
- Eiii com moleu, us puc fer un power point de tot el què dieu???
- Jordi – va dir la Pepi - tu estàs de capità de l’altre grup.
- Nooo si era per ajudar... perque amb quatre fotos, us monto un vídeo que flipeu.
- Jordi- insistí la Paula Paneque- Adéu-siau
- Com deia Darth Vader « tu carencia de fe me parece molesta» - replicà el Jordi.
- I daleeeeee, Jordi « que la fuerza te acompañe»- li va dir l’Amin, dient adéu amb la mà.
- Uiixxxx us veig desmenjats.... voleu una truiteta??? - entrar la Pili.
- A veure Pili i Jordi - va dir enfadada la Isa - us pireu immediatament o us poso una nota a l’agenda que flipareu i us quedareu sense pati fins que us jubileu!!!!!.
- Uppps, que hi hagi pau – va dir la Joana Masip
- Doncs jo apostaria per una altre activitat – va dir el Sergi Llusà – les vacunes.
-I que té d’activitat que et punxin?- Va dir l’Aleix
-Doncs per mi va ser la bomba, tots mig marejats ,estirats al terra, ni el Dragon Kan – digué la Helen
- Home mirat aixíiii... siii una activitat de risc – reien el Raül
Finalment la Isa va posar ordre, es van asseure al terra del pati, i...
- Recapitulem fent el saltimbanqui i el que faci falta – reia la Laia.
I l’ últim dels torns va ser els ««Els jo no he sigut» » tots animats van començar a recordar.
- Recordeu el viatge a Barcelona, a la Pedrera??? - deia melancòlica la Natàlia
- I tant - deia la Maricin– una passeig pel Modernisme.
-A mi el que més hem va agradar va ser les xemeneies amb cap de guerrer- recordava l’Itxiar
-Doncs a mi les formes de natura del balcons- deia el Pol Grau.
- I us recordeu del joc interactiu que vàrem fer ???- s’emocionà la Martina
- Si era com un trivial – recordà l’Arnau - va ser molt xulo
-La veritat – reforçava el Gerard Muñoz– es nota que Gaudí era de Reus.
-I tan que es nota..... – deia burleta Clàudia Cardenas – a Reus no va construir mai res.......
-Vols dir???- preguntà el Roc –doncs per què ens barallem tan si de Reus o Riudoms?
-No ho sé- respongué l’Aina Morell– cosa dels grans, però jo t’asseguro que jo no he sigut.
-Gaudí és fill de Reus, de tota la vida – aclaria el Joan Pol
- Els de Riudoms ja poden anar dient.....- deia Luna
-El que passa – explica la Joana Sendra -que abans per triomfà havies d’anar a Barcelona on hi havia les famílies riques, com la família Milà, que va ser qui la va encarregar la seva construcció..
-Siiiii i que consti que la família de la Sra. Milà era de Reus- rematava la Júlia Soro
-Carai si que en saps???- preguntà la Júlia Pinyol- sembla que vagis a la concertada.
-Doncs no – afegir l’Aina Pellisé – aquesta saviesa ens ve de la nostre escola Pública, toma ya!
-Nens... nens, nens.......que amb tot això us faig un muntatge cinematogràfic- Es va emocionar el Jordi.
- Ufff ja començem....... - va dir el Lluc – en un moment començem a parlar d’Stars Wars
- Vinga va intentem recordar més activitats – va dir l’Almudena
- Nois – continua el Jordi – com diu el Mestre Yoda «fes-ho o no ho facis, però no ho intentis»
- Isa – deia la Pili – aquesta profunditat del Jordi de vegades hem preocupa.
- Ja torneu a colar-vos???? apa, marxeu vosaltres i xancles cap a fer un cafetó- va dir la Sofia.
- Cafetó??? m’apuntooooo Miska Muska Mikey Mouse- Va marxar el Jordi.
- Nois, el Jordi necessita vacances d’estiu– va assegurar l’Adrià Jodas
- Eiii i el taller de circ !! us en recordeu – entusiasmat deia el Gerard Vendrell
- Va ser al·lucinant.... totes les acrobàcies de circ – Va dir Julià
-saltimbanquis voleu dir no???? - clarificà la Isa
- Si es clar, saltimbanquis saltimbanquis – confirmà Martina
- Que puntillosa estàs Isa...- li replicà el Jordi.- estàs una mica «meteme en todo».
- Porta l’agenda! - va dir la Isa.
- Una truiteta Isa???- va preguntar la Pili.
- Vinga va......- va dir amb to conciliador Aina Morell- que sou companys de feina.
- Vaaaa una selfie juntets???? - deia el Roc
En tot això que el temps passava .....i tots els grups havien de de descidir quina era la millor activitat seleccionada , els grups es van ajuntar i van començar a parlar i a donar els diferents punts de vista de cada grup, parlaven i parlaven i amb tot això ....que va entrar la Maria Henar a escoltar el veredicte.
- Bé nois, ja ho teniu???- va dir la Directora- hem consta que heu treballat de valent i segur que l’activitat proposada, vinga va..... que tinc curiositat què heu triat??? quin grup marxa a Hawaii.
Els nens es miraven uns els altres, per saber qui parlaria :
- Doncs ..... -va dir misteriós la Júlia Pinyol- Maria Henar la veritat és que síii que hem parlat però.... .
-Però què passa? - preguntà la Dire.
- Doncs... que no presentarem cap activitat al Congrés- va dir el Pau el delegat.
- Commmmmmm???????? - van dir estranyats la directora i els mestres- per què???
Tots van mirar al Delegat i donant-li una empenteta el van posar al mig de l’aula, i aquest va començar a explicar:
- A veure Maria Henar..., bé si no et sap greu, et dic Dire, que hi ha confiança entre tu i jo.., doncs resulta que hem estat recordant com ha anat tot el curs i hem buscat la millor de les activitats , com ens vas demanar, per saber quin seria el grup que marxaria a Hawaii...,però hem arribat a una conclusió, no hi ha millor activitats, ja que cada una té la seva curiositat ,el que les fa especials és que les fem junts!!!, el que ens agrada és anar junts als llocs, preparar les sortides, fer tontaries junts a l’autobús, dinar i jugar junts......,. vam començar P3 i ja fa 9 anys que ens coneixem i creiem que aquesta és la màgia, el què fem és el de menys..., cada activitat és una aventura més, una oportunitat per gaudir junts, ningú es pot apropiar d'això, no anirem a Hawaii , però anirem a les Piles tots a viure un episodi més.
La Maria Henar va quedar bocabadada de la reacció dels nens i ho va entendre perfectament, aquella havia estat una prova d’amistat on entre tots havien pogut recordar i valorar els amics per sempre i en definitiva, que l’important no era tan el camí si no la companyia, quin sentit tenia anar- hi si no hi podien ser tots.
Els va felicitar i es va acomiadar.....
- Però nens...... - digué la Isa - que tinc el Bikini comprat i les vacances per marxar a Hawaii..... pollitos per favorrrr no m’ho podeu fer..
- Nois la força sempre estarà en vosaltres, seguiu així- s’inspirà el Jordi.
- UFFF quin follonnnn buenooo va us explico el misteri de la truita
- NOOOOOOOO- van cridar tots.
Conte comptat, conte acabat.
Feliç Sant Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada