dimecres, 10 de juliol de 2019

El Món de Oz és Rebullí

Avesats i enlluernats per la mostra teatral de fa un any per part de Rebullits Teatre, i encara paint la gran tasca feta enguany amb Charlie i la fàbrica de xocolata , rememorem l’obra  de Frank Baum i les seves savieses.

Una obra amb doble significat al seu dia ( i efectivament el tenia als Estats Units del 1900 ), però de la que encara podem gaudir a l’escola pel seu present històric en la forma d’entendre per a totes les edats que:

  • Dorothy fa casa seva allà on es troba. Sigui on sigui. L’escola és casa de tots, i la feina escolar ben entesa és el lloc on retrobar-nos.
  • No sempre les coses més evidents són veritat. Al final coneixem el màgic d’OZ i… descobrim que no sempre les coses són com ens imaginem. 
  • En un dels grans llibres clàssics de Ciceron, “sobre els deures”, a la primera part llibre primer, 64, llegim “ Però quant més difícil és , resulta més bonic...” No hi ha estona més bonica que quan es recull el fruit de la feina feta, a finals del mes de juny. La font de l’estímul, la font de naturalesa, és sàvia per si mateixa.
  • Tot primer pas és el més important en camins de colors. Serà el teu camí, la teva tria, i caldrà resoldre allò que se’ns presenti. Durant el camí, construïm aprenentatges. Sols. En petit grup. I cadascú és diferent. Uns arriben més lluny. Altres esperen el moment adequat, però sense l’esforç conjunt no ho haguéssim aconseguit.
  • Cada plana del llibre presenta un moment , un problema, una solució única, un “moment” únic que cal gaudir. Cada dia de curs ha estat especial. Experiències, sortides culturals, projecte de cinema, gegants,  nadals, ...conformen moltes i moltes coses que han composat les notes d’una melodia al damunt del pentagrama rebullí.
  • El gran debat dels personatges secundaris desferma la lluita entre saber si és millor tenir un cervell o un cor. L’espantaocells i el robot ( o home de llauna ) no acabaran de trobar mai la solució al problema fins al final, quan entenguin que no només el cervell ens guia, sinó que també ens acompanya el cor. Pensar millor i augmentar la sensibilitat són dos trets compatibles i combinables. Matemàtiques, llengües i ciències són prou importants. Però la seva combinació artística, nodrida d’idiomes i en forma musical i de valors, al punt de destreses digitals,  afegiran uns complements al que ja resulta important i que no deixarà res indiferent.
  • El lleó forma part del que moltes vegades oblidem:  que la part més forta ja radica en nosaltres per a poder afrontar qualsevol situació, només cal que la valorem i fem sortir. Els lleons i les lleones més importants a l’hora del pati han estat aquells i aquelles que en lloc de brandir el seu crit han dedicat l’estona a participar en els nous jocs de pati de l’ampa, han ajudat als altres sense mirar temps i edat i han descobert també l’aprenentatge a través del joc, i especialment en “l’esport de risc” dels dimecres sense pilota.
  • Dorothy no tenia necessitat de cap sabata de color, ni de l’ajuda de cap màgic. Les respostes ja les tenia, només li calia trobar-les. El talent el conformem en la calma i el caràcter en la tempesta. Només ens cal trobar els ports entre núvols.
  • Els nostres amics són els que més ens ajuden i sempre ens caldrà agrair-los la seva tasca.  Aristòtil ja deia que som allò que fem repetidament, perquè ens movem per costums. L'excel·lència, llavors, no és un acte, sinó un hàbit, un valor.
  • El més important no són les coses que ens passen, sinó el que fem amb les coses que ens passen.

I així ens ha “passat” un altre curs escolar, entre Dorothy, sabates vermelles, camins daurats i molts aprenentatges. I diem “un altre” no com referint-nos a la pedra de Sísif que costa de pujar i torna a rodolar de nou fins al començament, desfent tota esperança, sinó com a esforç sumatiu en el compromís formatiu integral dels vostres fills i les vostres filles en una educació fonamental i fonamentada en les necessitats del segle XXI. I amb la idea que els que enguany emprenen altres camins sàpiguen sempre i recordin els primers camins rebullins i com els van recórrer. Tota mena de sort als que ens deixen enguany i benvinguda particular als que venen a compartir amb nosaltres noves vivències a partir del setembre.

Torna a ser moment d'orxates i novel·les. Abundoses.  I de recordar que no resulta tan important començar a llegir als 4 anys ( que ho pot ser ) , com que ho seguim fent als 40. I donar exemple a la quitxalla de casa amb variada literatura estival.


Bones, merescudes i guanyades vacances !!

Cap comentari:

Publica un comentari