diumenge, 5 de març de 2017

Hem viscut el carnaval

Del Carnaval ja es parla, fins i tot, en obres tan llunyanes en el temps com "el Conde Lucanor", al Costumari Català, a la històrica Venècia i a l'altra punta del món, al sambòdrom de Brasil. Si una festa és prou popular a la història i el món és el carnaval.

Sempre amb un component comú de sinònim de festa i celebració abans del que hagi de venir. Explica el Diccionario de la lengua española que el terme "carnestolendas" ve del llatí "caro, carnis", carn, i "tollendus" gerundi de "tollĕre", treure, retirar.

A mig camí de la festa abans de la celebració religiosa de la setmana santa, serà difícil que, com a símbol de xerinola, imaginació i destreses, l'escola no dediqui aquesta pausa festiva a les tasques didàctiques que li són pròpies, en un ambient immersiu de feina i celebració.

I, com no, l'escola no pot ser aliena als costums populars, sempre que tinguin un fons de consideració i història associada ( dijous gras, calendari de quaresma, les set cames de la vella quaresma...)

I en totes aquestes coses hem passat uns dies, a mig camí de la setmana santa i del ball, del dia a dia de les sumes, les restes, la lletra de pal i la història de Jaume I, amb disfresses, perruques, balls i moltes ganes de festa escolar, en un petit impàs, a mig camí ja del passat nadal i propera setmana santa. El calendari és, ara per ara, el que ens marca la vida escolar.

I així l'hem viscuda:


Cap comentari:

Publica un comentari