divendres, 30 de juny del 2017

És temps de collites

Diu un proverbi japonès que el que parla sembra i el que escolta recull. Després de molts mesos on el procés de comunicació a les aules ha esdevingut norma, el curs escolar ens ha arribat al final.

És temps de collita, el moment de fer recull d’un intens esforç dedicat amb passió cada dia en poder avançar en la formació humana i curricular, en el llenguatge i en els costums, en els valors i en el càlcul.

Un temps de collita que va iniciar-se a mitjans de setembre amb les il·lusions posades en saber com funcionaria el curs, quins serien els nous companys , i tan aviat va arribar com tan aviat ha conegut el seu final. Temps després d’un hivern suau, d’una primavera amb poca pluja i un estiu que ha esclatat de ple abans d’hora abraçant-nos fins fer-nos suar de valent els darrers dies, aquest any hi ha una bona collita. Només calia donar una volta per passadissos i classes, per veure que les espigues són llargues, espesses, amb la canya ben alta i gruixuda i que no hi ha masses d’ajagudes ni malmeses.

La campanya ha estat bona, i han estat dies finals de molt de treball, de passar calor, de desitjar que la màquina no fallés al darrer moment, el de la collita.  Segurament ni tot serà perfecte, ni tot haurà funcionat com ens pensàvem en un principi. Però serà cert i realitat que haurem posat les ganes i eines en arribar al millor de cada un dels papers de l’auca i fer realitat el poder avançar.

El llarg camí dels objectius s’ha anat valorant durant el procés. L’esforç implica aprenentatge i creixement: maduració, constància, confiança, motivació, descoberta de les possibilitats d’un mateix, fomentant l’autonomia, l’autoestima i les capacitats de tornar a començar. I no implica sempre aconseguir l’objectiu, sinó que cal educar també per acceptar el fet de no arribar a les fites proposades; també és un aprenentatge emocional.

No és temps total de desconnexió, sinó de relaxació; no és temps de desinformació sinó d’aprofundiment. El culte de la immediatesa fa confondre el temps i la casualitat.  Cal que els pares prenguin, més que mai, el paper, en tots els seus sentits, per a saber orientar en allò que funciona i que no, dins de la calma estival.

Als que heu marxat a l’institut, sou el millor record, la millor esperança i no cal perdre de vista el somni amb el que vau començar. I als que arribareu en un tres i no res, aneu preparant la maleta, que en breu començarem el viatge.

Mentre tot passa, entre orxata i orxata, gaudim de la collita, descansem per a prendre força, llegim per a no perdre el ritme i aprofitem de les merescudes i guanyades vacances, tot fent collita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada