Santa Cecília

El passat dimecres 22 de novembre, vam celebrar Santa Cecília al pati.

Els/les alumnes percussionistes de l'escola juntament amb les mestres de música van organitzar una batucada per celebrar el dia de la Música, en honor a la seva patrona.

Les festes en comunitat posen de manifest el caràcter d'escola i de xerinol·la, acompanyats per la música com en d'altres ordres del dia que ens acompanya, ens acarona i deixa veure el millor color de les coses.

La música ens fa veure el punt d'harmonia, de festa i d'ordre, Santa Cecília ens acompanya.


Visca Sta. Cecília!

La castanyada a l'escola

Cada canvi d'estació comporta una transformació. La llum , la temperatura, l'estat anímic... tot canvia, sense canviar, i tot requereix d'una nova mirada.

El canvi d'hora, el sol que es posa més aviat, la fresqueta quan baixa i surt el sol... Tot són dinàmiques diferents, però que no ens deixen iguals a l'hora de fer festa gran a l'escola, les festes de la tradició de benvinguda a la tardor.

La castanyera que sempre ens visita puntual, les castanyes, les fulles seques, els fruits de la tardor, els panellets, la pintura, les magranes i codonys, els vestits de la por que ens arriben de més enllà, els cistells dels bolets, l'ajuda dels pares dels de sisè fent una magnífica tasca de cocció de castanyes, l'oloreta a benvinguda de la tardor, els balls de la tarda, la tradició que s'emmarca i vesteix d'escola per reviure i mudar...

El tret de sortida cap al Nadal ja ha sonat, i recorrerem a fons el camí treballant en totes les seves corbes.

No hi ha res que més ens agradi que fer rotllanes amb les classes, i deixar-les rodar, doncs mentre giren, el món és ben viu i el mirem i ens mira com passa, i la simbiosi ens recorda el record que deixem, el temps com fuig, les tasques de classe i les estacions que es renoven. I seguim fent escola, inexorablement, emmirallant-nos en la natura i la rialla dels més petits i creixent juntament amb els alumnes en tot tipus de possibles còmplices menestralies, fent-nos campana la faldilla i sempre ballant girant així.

Festes de Misericòrdia 2017

Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia ja les tenim aquí i a l'escola també ho hem celebrat. Com cada any, els alumnes de sisè han realitzat una petita cercavila al pati del centre amb els nanos i la mulassa. Els alumnes d'educació infantil també han fet una cercavila amb els elements.

Els elements festius tradicionals del Seguici ganxet és prou important pel coneixement i la tradició de la cultura popular. Des de les aules també el treballem.

Moltes gràcies a tots i als molts pares i mares que ens han ajudat,  per compartir la tarda amb nosaltres tot i el risc de pluja i visca les Festes de Misericòrdia

Us deixem amb un resum

Aprendre a aprendre

Gairebé amb tota certesa, molts dels que hem tingut la sort de passejar pel Camp de Mart de la capital francesa haureu pogut contemplar un monument inicialment efímer ,destinat temporalment a una exposició universal.

A l’alçada del primer pis del mateix, tot vorejant la Torre Eiffel ben a prop del Sena i ben visibles des del terra, amb lletres daurades de seixanta centímetres poden llegir-se a cada un dels quatre costats divuit noms de reconeguts científics dedicats a variades arts de la ciència. Setanta-dos noms entre els que destaquen Lavoiser, Perrier, Fresnel, Daguerre o Foucault ( que tan bé ens va explicar Umberto Eco ).

Amb tota probabilitat, qualsevol dels setanta-dos noms, durant la seva infància, van viure un mes de setembre, salvant les distàncies, com ho farem nosaltres. A poc a poc, tan grans com petits prenent el camí de la normalitat diària.

És el moment, el mes de setembre, de les preguntes, davant de multitud d’aspectes: renovo l’assegurança del pis ?, em convindria anar al gimnàs ?, ja m’està bé el supermercat on vaig regularment ?  A tot procurem treure-li una pregunta, una explicació coherent de per què fem el que fem ( per què, Neymar, per què ? ) .... excepte a l’escola.

En l’aire de les preguntes que realitzem, en el fons, en el rerefons, no deixa indiferent una verbalització d’un desig: anar a caçar bolets, fer esports, reformar el bany de casa... I normalment la pregunta es transforma en necessitat en forma de resposta i acabem materialitzant els desitjos. I no té res d’estrany, tot plegat.

En canvi, per l’escola, no hi ha la necessitat d’així sentir-ho, de preguntar-se el per què. De totes les maneres, ho fem igualment. L’escola, com l’arribada de la tardor, comença cada setembre, en forma inexorable.

 Abans d’ensenyar-los plàstica, matemàtiques o música cal que entre tots reflexionem i els hi fem entendre per a què serveix aprendre; que nens i nenes entenguin que l’escola no és un treball forçós, sinó que ens fa més forts.

A les vostres mans, pares i mares, i a la de tots, radica la necessitat d’aprendre abans d’aprendre dels vostres fills, per a comprendre el que fem a escola, i de la seva importància. En explicar-los i fer-los entendre, d’antuvi, en quin vaixell embarcarem, amb moments de sol i piscina i estones de temporal, on cal estrènyer ben fort les mans a tot allò que ens permeti agafar-nos.

L’escola és divertida, amb moments de tota mena. Ni és un lloc on deixar els fills perquè els cuidin o eduquin durant l’horari lectiu parental ni tampoc és el pati de boles que tenim davant l’escola en un establiment comercial.  Cal estructurar el cervell pas a pas amb regularitat en sociabilitat.

El coneixement és la pràctica. L’anglès ben entès i practicat no ens farà posar les cares que sovint fem, de grans, en qualsevol aeroport o hotel europeu quan ens pregunten i no entenem; quan la comunicació és un problema, el pitjor dels problemes. Les matemàtiques ens permetran estructurar el pensament davant la realitat que ens envolta, tossudament, on els números volen estar present per tot arreu. O la lògica i coneixement de l’ús responsable, cada cop més matiner, de les aplicacions informàtiques en xarxa. L’estudi de la història ens permetrà tenir més memòria que la Dory del Nemo, i saber que el pèndol ( no de Foucault en aquest cas ) de la història és tan cíclic com l´oblit del passat.

L’escola no és només un lloc on a secretaria s’imprimeixin títols, sinó també un apassionant viatge d’apassionats aprenentatges, disposats a ser descoberts, en sociabilitat i amb el reflex i companyia del mirall de Gised de la primera pel·lícula de Harry Potter.

La millor forma de triunfar en el terreny de les ciències és estimar-les. El millor aprenentatge abans de l’aprenentatge de les llengües és saber que des de la classe dels caragols fins l’estudi posterior de la filosofia a la ESO, la llengua serà la nostra targeta de presentació i comunicació amb el que ens envolta. I volem una bona relació.

És el moment d’aprendre abans d’aprendre. Per a aprendre el gust d’estimar el que estan a punt d’aprendre a escola i que servirà de punt de palanca, probablement, per a posteriors aprenentatges d’anys vinents.

Tot sovint els adults oblidem que, entre molts d’altres aspectes, l’escola comença per respondre les preguntes dels nens: per què el cel és blau ? Per què els elefants tenen trompa? Per què plou de dalt a baix i no al revés ? Per què he d’anar a escola ?

Tots volem resoldre els seus dubtes i cal que així sigui, doncs el coneixement parteix de la interrogació del que ens envolta. I així cal que sigui. Necessitem de l’escola de la confiança i idees clares. Confiança en els actors del sistema; confiança com a progenitors i la vostra tasca prèvia, feta des de la llar, per a poder arribar a la confiança dels alumnes en ells mateixos, amb les idees clares del que vindran a fer a l’escola. Ens esperen , enguany, moltes aventures intel·lectuals i personals que caldrà viure intensament, comprensivament.

Deia Victor Hugo que “l’educació és la família qui la té; l’ensenyament és l’estat qui el deu “.

Preneu el temps d’explicar-los per què van a escola. Que el punt de partida de la seva motivació i necessitat activa surti ja des de la porta de casa, per a poder-la fer créixer des de l’escola, encara més, fins a, qui sap, si a la propera torre Eiffel podrem tenir el plaer de llegir, d’aquí uns quants anys, amb motivació, esforç i molta tasca, el nom d’un rebullí o rebullina en lletres d’or.

És temps de collites

Diu un proverbi japonès que el que parla sembra i el que escolta recull. Després de molts mesos on el procés de comunicació a les aules ha esdevingut norma, el curs escolar ens ha arribat al final.

És temps de collita, el moment de fer recull d’un intens esforç dedicat amb passió cada dia en poder avançar en la formació humana i curricular, en el llenguatge i en els costums, en els valors i en el càlcul.

Un temps de collita que va iniciar-se a mitjans de setembre amb les il·lusions posades en saber com funcionaria el curs, quins serien els nous companys , i tan aviat va arribar com tan aviat ha conegut el seu final. Temps després d’un hivern suau, d’una primavera amb poca pluja i un estiu que ha esclatat de ple abans d’hora abraçant-nos fins fer-nos suar de valent els darrers dies, aquest any hi ha una bona collita. Només calia donar una volta per passadissos i classes, per veure que les espigues són llargues, espesses, amb la canya ben alta i gruixuda i que no hi ha masses d’ajagudes ni malmeses.

La campanya ha estat bona, i han estat dies finals de molt de treball, de passar calor, de desitjar que la màquina no fallés al darrer moment, el de la collita.  Segurament ni tot serà perfecte, ni tot haurà funcionat com ens pensàvem en un principi. Però serà cert i realitat que haurem posat les ganes i eines en arribar al millor de cada un dels papers de l’auca i fer realitat el poder avançar.

El llarg camí dels objectius s’ha anat valorant durant el procés. L’esforç implica aprenentatge i creixement: maduració, constància, confiança, motivació, descoberta de les possibilitats d’un mateix, fomentant l’autonomia, l’autoestima i les capacitats de tornar a començar. I no implica sempre aconseguir l’objectiu, sinó que cal educar també per acceptar el fet de no arribar a les fites proposades; també és un aprenentatge emocional.

No és temps total de desconnexió, sinó de relaxació; no és temps de desinformació sinó d’aprofundiment. El culte de la immediatesa fa confondre el temps i la casualitat.  Cal que els pares prenguin, més que mai, el paper, en tots els seus sentits, per a saber orientar en allò que funciona i que no, dins de la calma estival.

Als que heu marxat a l’institut, sou el millor record, la millor esperança i no cal perdre de vista el somni amb el que vau començar. I als que arribareu en un tres i no res, aneu preparant la maleta, que en breu començarem el viatge.

Mentre tot passa, entre orxata i orxata, gaudim de la collita, descansem per a prendre força, llegim per a no perdre el ritme i aprofitem de les merescudes i guanyades vacances, tot fent collita.

Graduació de sisè

El divendres dia 16 de juny , per la tarda, es va celebrar l'acte de graduació dels alumnes de sisè. En forma molt emotiva van tenir lloc els parlaments, el visionat d'un vídeo resum amb les fites més important del cicle i de tot el pas dels alumnes pel centre . Vam finalitzar, com és costum, amb el repartiment d'orles i un berenar al pati dels menuts. El teatre del centre es va omplir, com mai, per a no perdre's ningú el detall de l'esdeveniment, preparat amb cura i discreció per tal de donar una sorpresa als alumnes que finalitzen estudis de primària enguany. És una forma emotiva de comiat als alumnes que durant nou anys han estat dins de la família de "rebullins" ( com ens auto-anomenen col·loquialment ), organitzada pels propis pares delegats i delegades de les tres classes.

Donem les gràcies a tothom que va col·laborar en el fet que fos una tarda de moltes emocions i rememoracions, convertint-la en un record excepcional que perdurà en el temps i la memòria.

Ja la tenim aquí, la revista tres de nou

Ja tenim aquí , fidel a la seva cita anual, la revista "Tres de nou".

Una mostra, juntament amb aquest propi blog, i molts més d'altres elements, de la tasca anual escolar que venim fent, des de l'escola, tota la comunitat educativa.

Compartir el que fem dia a dia és tasca ben complicada, sobretot pel gran volum de treballs, concursos, participacions i recopilacions que es mouen a diari, lògicament, en una escola de les nostres característiques. Però tot i així, el Tres de nou del Joan Rebull segueix puntual a la seva cita del juny. El número 30 ja. No ens resistim a mostrar en format revista, però avui mateix ja la teniu en format digital. Festes escolars, premis escolars, projecte transversal "Reus, tradició i cultura", setmana cultural, mostres de teatre.... A qui ens toca una mica fer de notaris de l'actualitat escolar al centre prou sabem de les grans tasques que dia dia es fan i es desfan, fent rotllana comunitària. Un any més , des del "Tres de nou" hem volgut posar de manifest, tot els mestres, transversalment, allò de:


 "L'ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor "
 Howard G. Hendricks