La travessia

El mes de setembre va partir el vaixell, de bon port. A dalt tot estava preparat. Tot ho teníem disposat per al més llarg, complicat i il·lusionador trajecte a un nou destí. Salpàvem i vam deixar anar amarres amb cabassos plens de bones intencions, gomes per estrenar i agendes per omplir.

A la recerca del llarg viatge, ple de perills, proves, fitxes, sortides, tallers i cavalls de Troia que ens farien veure festes allà on només podien haver enganys de fusta  ens vam enfocar amb els millors llapis, retoladors i murals.

I ja en alta mar, Poseidó  ha estat vigilant la bona travessia i no ha estat cap entrebanc . Ni tan sols quan tot s’ha complicat més a finals de cada trimestre, quan tot d’una el temps va caure de les mans com la sorra, i quedava tant per fer. El pensament de creure que és el camí el que cal aprofitar, amb la vista posada al final, però gaudint el present de cada dia, ens ha fet viure amb més intensitat tot l’any escolar.

Cada viatge deixa més clar que la inversió que portem a terme és la millor de totes. Quan ens havíem acostumat a disposar d’uns estudis, quan semblava que ja sabíem localitzar l’óssa major i gairebé orientar-nos i aplicar els coneixements apresos, a poc a poc han vingut de nous, noves vivències i mirades amb la necessitat de reciclar-se per a  crear nous nusos amb els que lligar-se al pal de la nau quan sonen nous cants de sirena des de les illes que es voregen durant el trajecte.

I es conreen amistats, es descobreixen nous racons al vaixell, la tripulació crea converses impossibles, es relata tot al quadern de bitàcola, amb nom casteller de “tres de nou” i recollim instantànies compartides i constàncies electròniques textuals i , sobretot, seguim fent camí tot i les dificultats i vicissituds, no poques,  que es presentin. Als dies de tempesta i visites al món de Hades han seguit dies de calma, i el conjunt també ha estat favorable. I cada dia hem fet camí. I l’hem gaudit amb rialles i esforç.

Les adversitats formen part també del viatge. I han de ser superades amb assoliments, perquè en els seus atzars resideix el mateix esperit de l’aprenentatge. La metàfora de l’ itinerari fa explícita la sort dels viatgers, dels mariners i del destí, on Telèmacs i Penèlops esperen pacients l’arribada d’Ulises. I per nosaltres tots i totes han estat herois i heroïnes doncs no hi ha travessia petita ni viatge sense circumstàncies, plens de somnis, creixement personal i jocs i reptes per resoldre.

Viure cada hora amb ganes, cada lliçó amb optimisme, cada fitxa amb superació, cada prova amb rigor ha fet del viatge un creuer, no una Odissea . Veient sempre la part positiva que totes les coses tenen, arribant a port i fent balanç podrem mirar enrere i sentir-nos satisfets i orgulloses de tot el navegat: castanyada, nadal, carnestoltes, setmana cultural del circ, pastorets, poemes, lectures en veu alta, noves metes…. El fet, fet està i no tindrem ocasió de repetir, sinó de millorar-lo en altres viatges , irrepetibles, irrenunciables, i pensar que cal gaudir-los i viure’ls, com si fos el primer cop.

A port han quedat també mariners i marineres, que agafaran aviat un altre vaixell més gran, i emprendran noves rutes, i navegaran sota els mateixos estels amb iguals ganes, amb més experiència. I d’altres pujaran al setembre al vaixell, amb les lògiques temences de novells.

És moment ara de restar a port, i degustar a la taverna i la platja bones orxates, i desar que passi el temps, camini el sol ben amunt i es restaurin els pals ,veles i nusos en companyia de bons llibres  llunyans a qualsevol tema mariner i que ens omplin el gust de noves aventures. Caldrà posar-nos el barret d’Indiana Jones només per a protegir-nos del sol, no per noves cerques.

I si sense presses hem gaudit el camí, igual farem sobre terra, fins al dia de partir,novament, al setembre.

Bones, merescudes i guanyades vacances !!