Fem Coral 2015

La tarda del dimecres 13 de maig d'aquesta setmana no ha estat un dia qualsevol a l'escola per als alumnes de cinquè. Hem estat els representats de portar la nostra veu a la trobada de Fem Coral 2015 a Reus. 

Una mica després d'entrar a l'escola per la tarda, un autobús Municipal ens esperava a la porta del centre. Amb l'alegria manifesta en un viatge d'aquestes característiques, hem fet el viatge fins a les rodalies del Pavelló Olímpic Municipal, on hem esperat a un parc proper a que fos l'hora de començar l'assaig. Entre gronxadors, al parc, s'ha fet molt curta l'estona i poc després ja estàvem camí del Pavelló, a la cerca dels seients que ja teníem assignats.

Un cop dins del Pavelló, ens hem trobat amb més de mil alumnes que, com nosaltres , vestits de blanc, volíem cantar les cançons que el Director  de l'escola de música del Centre de Lectura, Anton Colom, havia composat especialment per a la trobada, i que ja havíem assajat prèviament un matí a l'escola Pompeu Fabra uns dies abans. Les cançons parlaven al voltant dels "Pretendents de la ratolina", amb una cançó final on tot acaba de forma feliç.

L'assaig ja feia entreveure que seria un esdeveniment que recordaríem, per la gran quantitat de veus, i per poder sentir una orquestra que sonava de meravella. I així, tots de blanc, que semblava que feiem goig tots plegats, mestres i alumnes.

Era l'hora en punt. Es van  obrir les portes del Pavelló i ràpidament es van omplir les grades del davant, i els pares de tots els alumnes les van omplir en un tres i no res.

Poc després, ja no havia marxa enrera. Començaven les presentacions i tocava l'orquestra una primera peça, només ells, que vam escoltar amb molt de silenci. Després ja era el moment de demostrar tot allò que portàvem dies preparant a l'aula i a l'assaig. I va ser un moment bonic, pel munió de veus cantant a la vegada.

Les cançons de "El pretendent de la ratolina" van anar sonant una a una, fins que la vam veure vora l'altar, casada,  "cantada" i "encantada".

Possiblement, dels 28 centres de primària que vam cantar , érem els més nombrosos en número, i sempre ben acompanyats per l'Olga, la nostra professora de música, i els nostres tutors i la Natàlia, que tampoc s'ho va voler perdre, com la Bea, i la nostra directora des de les grades del davant donant-nos recolzament.  Vam passar una estona molt formals i ens va donar la sensació de col·laborar en una cosa tan senzilla com és cantar. Només cal posar en funcionament un instrument vocal del que ja disposem, i una engruna de ganes i atenció. Segur que les nostres veus van arribar ben lluny, i que, en veure la gran quantitat de leds dels telèfons mòbils a la llunyania, molts pares ho vau voler immortalitzar.

És per això que us deixem amb dos muntatges . Un, el del principi,  amb les fotografies de la tarda i un altre amb un moment de tots els cinquens esforçant-nos en donar el millor de nosaltres mateixos per cantar i compartir la música. Quina tarda la d'aquell dia!